QWERTY

La molt poc ergonòmica disposició de les tecles que els ordinadors han heretat de les primeres màquines d’escriure, quan la mecànica era més lenta que les mans i calia entorpir aquestes per no deixar aquella en evidència, se sol utilitzar per exemplificar els viaranys per on sovint es perd la innovació potencial. Per exemple, el viarany de la inèrcia. Avui cap raó mecànica no justifica el qwerty i substituir-lo per un ordre més ergonòmic, ni que fos simplement alfabètic, permetria augmentar fins a un 25% la velocitat d’escriptura; malgrat tot, el qwerty ha esdevingut un mena d’estàndard que sembla ja inamovible.

Continua llegint

Tecnoindùstria

Ara fa uns mesos, Ascamm va convidar un conjunt d’empreses industrials a formar-ne part d’un “grup d’opinió” per tal de debatre entre elles i fer arribar a l’Administració les millors idees per impulsar l’enlairament de l’economia catalana; és a dir, per mirar d’acabar amb un atur del tot inacceptable, per molt que una part del mateix sigui cert que subsisteix a l’economia submergida.

Continua llegint

Compra pùblica innovadora

 Les administracions publiques gestionen entre un 40 i un 50% del PIB. La seva capacitat de compra és, per tant, immensa. I la seva capacitat per tal que aquestes compres impulsin un o altre model econòmic, també. Ho saben molt bé a Israel o als EUA, on la despesa en armament suposa una molt bona part del percentatge anterior i on per força això significa, a data d’avui, un fort impuls pel desenvolupament tecnològic: sistemes de comunicacions, drones, mineria de dades, mecànica d’alta precisió, materials lleugers i resistents… En termes econòmics, la defensa és un sector que pot suportar inversions sense límit, atès que el cost d’oportunitat, mesurat en termes de perdre una possible guerra, són infinits.

Continua llegint

Especialització territorial

 

Entre altres coses, la crisi iniciada el 2008 va evidenciar que la política europea de convergència econòmica i reequilibri territorial no va funcionar prou bé, per molt fons FEDER que s’hi destinessin. Ben al contrari, rere el miratge de la bombolla va quedar al descobert que els països més competitius a l’hora d’establir-se l’euro anaven mantenint o fins i tot augmentat el “gap” en relació amb els que menys.

Continua llegint

Tornen les fàbriques

Associades amb xemeneies i columnes de fum, i amb molestes sirenes que anunciaven els canvis de torn, les fàbriques industrials van ser foragitades de les nostres ciutats, apartades a polígons mal comunicats i pitjor servits, i el sòl que ocupaven va ser destinat a usos residencials més amables i, també, molt més rendibles.

Continua llegint

Innovació i estratègia

En diferents posts d’aquest bloc s’ha anat analitzant l’entorn competitiu de la innovació i s’ha vist que aquesta no és exclusivament el fruit del treball en els laboratoris. Així s’ha destacat, per exemple, el paper de la iniciativa pública. Però també les estratègies empresarials purament corporatives juguen un important paper. Vegem-ho amb un cas del món TIC, on l’èxit de la innovació es fonamenta en la força del seu ecosistema i l’estratègia dels seus agents.

Continua llegint

European paradox

N’hi ha prou teclejant les paraules del títol d’aquest post per descobrir que el “gap” entre recerca i innovació industrial no és una exclusiva catalana sinó el mal de tota una Europa que, essent encara una potència científica mundial, perd posicions tecnològiques i empresarials davant els EUA, Japó, Israel, Corea i el gegant asiàtic.

Continua llegint

Qui treballarà si tot es robotitza?

La fi del treball humà i la seva substitució per màquines és un apocalipsi que s’anuncia i no arriba des de l’inici de la revolució industrial i que avui hi torna amb força davant la creixent robotització i automatització de tasques i el gegantí autoservei d’Internet.

Continua llegint