Si també la UE deixa de pagar…

Dilluns 17/11 a mitjanit s’acabava el termini per aprovar el pressupost 2015 per part del Consell, el Parlament i la Comissió, i ho va fer sense que s’arribés a cap acord. En conseqüència, la Comissió haurà de presentar un nou pressupost i iniciar un nou procés de conciliació. I si aquest no es clou abans del 31/12, la Comissió haurà de prorrogar mes a mes el pressupost 2014, a raó de 1/12 per mes.

Continua llegint

Reindustrialització europea: primers símptomes?

A les convocatòries europees de projectes d’R+D era habitual que els centres tecnològics com ara Ascamm obtinguessin una alta valoració relativa a l’impacte econòmic de les seves propostes i una d’inferior pel que fa als reptes científics que plantejaven; en conseqüència, amb una UE més orientada a la ciència que al seu impacte,  el rati d’èxit de les propostes, tot i que prou bo, resultava un xic decebedor.

Continua llegint

El futur industrial es perfila el 15-O

Aquesta tardor Europa afronta reptes singulars: d’organització territorial, amb els referèndums a Escòcia i Catalunya i la problemàtica expansió cap a l’Est, i de naturalesa econòmica, amb el pla d’inversions de 300.000 milions proposat pel nou president de la Comissió Europea, que, sumats als precs de Draghi demanant ajuda fiscal a la seva lluita monetària contra la deflació, permeten albirar un canvi radical de paradigma: de l’austeritat dogmàtica al creixement i la generació d’ocupació.

Continua llegint

Propietat intel·lectual

No pocs historiadors consideren la ràpida adopció d’un sistema de patents com un dels fets que millor expliquen l’històric lideratge econòmic mundial d’Occident, en tant que incentiu determinant per fer recerca i innovació amb la garantia que podràs aprofitar-la i que no seràs imitat l’endemà per un “free-rider” que gaudirà del teu invent sense haver de pagar-lo.

Continua llegint

QWERTY

La molt poc ergonòmica disposició de les tecles que els ordinadors han heretat de les primeres màquines d’escriure, quan la mecànica era més lenta que les mans i calia entorpir aquestes per no deixar aquella en evidència, se sol utilitzar per exemplificar els viaranys per on sovint es perd la innovació potencial. Per exemple, el viarany de la inèrcia. Avui cap raó mecànica no justifica el qwerty i substituir-lo per un ordre més ergonòmic, ni que fos simplement alfabètic, permetria augmentar fins a un 25% la velocitat d’escriptura; malgrat tot, el qwerty ha esdevingut un mena d’estàndard que sembla ja inamovible.

Continua llegint

Tecnoindùstria

Ara fa uns mesos, Ascamm va convidar un conjunt d’empreses industrials a formar-ne part d’un “grup d’opinió” per tal de debatre entre elles i fer arribar a l’Administració les millors idees per impulsar l’enlairament de l’economia catalana; és a dir, per mirar d’acabar amb un atur del tot inacceptable, per molt que una part del mateix sigui cert que subsisteix a l’economia submergida.

Continua llegint

Compra pùblica innovadora

 Les administracions publiques gestionen entre un 40 i un 50% del PIB. La seva capacitat de compra és, per tant, immensa. I la seva capacitat per tal que aquestes compres impulsin un o altre model econòmic, també. Ho saben molt bé a Israel o als EUA, on la despesa en armament suposa una molt bona part del percentatge anterior i on per força això significa, a data d’avui, un fort impuls pel desenvolupament tecnològic: sistemes de comunicacions, drones, mineria de dades, mecànica d’alta precisió, materials lleugers i resistents… En termes econòmics, la defensa és un sector que pot suportar inversions sense límit, atès que el cost d’oportunitat, mesurat en termes de perdre una possible guerra, són infinits.

Continua llegint

Especialització territorial

 

Entre altres coses, la crisi iniciada el 2008 va evidenciar que la política europea de convergència econòmica i reequilibri territorial no va funcionar prou bé, per molt fons FEDER que s’hi destinessin. Ben al contrari, rere el miratge de la bombolla va quedar al descobert que els països més competitius a l’hora d’establir-se l’euro anaven mantenint o fins i tot augmentat el “gap” en relació amb els que menys.

Continua llegint

Tornen les fàbriques

Associades amb xemeneies i columnes de fum, i amb molestes sirenes que anunciaven els canvis de torn, les fàbriques industrials van ser foragitades de les nostres ciutats, apartades a polígons mal comunicats i pitjor servits, i el sòl que ocupaven va ser destinat a usos residencials més amables i, també, molt més rendibles.

Continua llegint