Drones, un amic potencial amb poc reconeixement

Cada vegada més es parla en els mitjans de comunicació d’aquestes andròmines que alguns temen (més per desconeixença que per interès directe de veure’ls amb mals ulls) i que pot semblar que en tot moment estan sobrevolant la nostra intimitat. És hora de treure’ns aquesta visió del cap, i això és el que provem de demostrar des de la Fundació Ascamm, on enginyers de recerca treballen diàriament per dotar aquests ginys de suficient autonomia (encara ens resistim a parlar d’intel•ligència) que en permetin un ús responsable i segur.

Si bé és cert que a Europa menys que a Estats Units, encara molta gent quan sent parlar de drones pensa immediatament amb màquines de guerra no tripulades. De totes maneres, la realitat del teixit industrial i de recerca tant a casa nostra com en el global europeu és molt llunyana a aquestes aplicacions.

Entre d’altres operacions, a Ascamm treballem no només perquè això sigui una realitat, sinó perquè aquestes operacions siguin robustes i s’executin de manera autònoma sense posar en perill les persones ni el material, així com no menester atenció constant per uns equips ja de per si en situació d’alt risc i estrès.

Actualment, el focus més fort de la recerca en drones (altrament dits vehicles aeris no tripulats, o UAV per les seves sigles en anglès) rau no només en fer-los més polifacètics, sinó més segurs. Aquests dos grans fils es detallen a continuació:

Funcionalitats avançades

Agricultors, bombers, fotògrafs, equips de cinema, equips de cerca i rescat, arquitectes, entre molts més, han començat a veure una oportunitat de facilitar part de la seva feina amb aquesta tecnologia. El valor que pot aportar un UAV és sobretot una operació molt econòmica i de senzilla implantació.

Majoritàriament hi ha dos tipus de drones, els anomenats d’ala fixa i els multicòpters. Els primers són ben bé com uns avions de mida petita (poden fer entre 1m d’envergadura els més petits, fins a 8m els més pesants) que volen gràcies a la velocitat de l’aire que xoca contra les seves ales. Els segons s’equiparen a un helicòpter, tot i que normalment amb més rotors (quatre, sis o vuit són les configuracions més estàndard) que tenen capacitat d’enlairar-se i aterrar verticalment i estar estàtics en elevació.

Aquestes dos grans grups donen peu a una llista inacabable de funcionalitats que han sigut contemplades amb interès per potencials usuaris. Només per posar un exemple: un bomber que necessita visualitzar urgentment com evoluciona un incendi en una finca de difícil accés per valorar els efectius a desplegar i la millor localització, pot enlairar un multicòpter que en trenta segons està sobrevolant l’àrea i amb una càmera tèrmica i una altra de visual mostra ràpidament a l’equip de bombers la situació i a més a més genera en temps real uns mapes (tipus GoogleEarth) que són visualitzats des de terra aportant informació molt valuosa. Des de la Fundació Ascamm hem desenvolupat aquestes funcionalitats avançades de mapejat (2D i 3D), detecció de potencials víctimes en desastres naturals, navegació autònoma, optimització d’operacions, etc.

Com aquest exemple n’hi ha molts més. Usuaris que cada vegada més arriben a les portes de la Fundació Ascamm, amb inquietuds i (sovint) gran desconeixement d’aquesta tecnologia, i que veuen amb il•lusió (i cert grau d’admiració) el que estem desenvolupant  a Ascamm.

Robustesa d’operació

Per a això, hem muntat al UAV un seguit de càmeres i sensors, que a través d’uns algoritmes molt avançats que corren en un petit ordinador embarcat, ofereixen capacitats de navegació autònoma (sense pilot ni operador) totalment segures. En altres paraules, el drone pot percebre l’entorn i navegar per aquest sense col•lisionar mentre desenvolupa de manera òptima la seva missió.

Aquestes funcions avançades no estan disponibles als drones comercials que actualment usen equips de cinema, de revisió de línies elèctriques, usuaris d’oci i professionals, etc. Però són essencials per a la futura implantació a gran escala d’aquests aparells voladors. Així com actualment no es concep un cotxe sense cinturons de seguretat o sistemes segurs de frenada, molt aviat no s’acceptarà l’ús de UAV que no disposin d’un nivell d’autonomia bàsic que permeti aquesta robustesa i seguretat en operacions.

És per això, que des de la Fundació Ascamm, Centre Tecnològic Avançat de la xarxa Tecnio, treballem molt fort per fer que aquesta recerca que es desenvolupa a les universitats punteres europees i internacionals, i també dins mateix d’Ascamm, sigui aplicada a les operacions amb UAV.

Si també la UE deixa de pagar…

Dilluns 17/11 a mitjanit s’acabava el termini per aprovar el pressupost 2015 per part del Consell, el Parlament i la Comissió, i ho va fer sense que s’arribés a cap acord. En conseqüència, la Comissió haurà de presentar un nou pressupost i iniciar un nou procés de conciliació. I si aquest no es clou abans del 31/12, la Comissió haurà de prorrogar mes a mes el pressupost 2014, a raó de 1/12 per mes.

Continua llegint

Reindustrialització europea: primers símptomes?

A les convocatòries europees de projectes d’R+D era habitual que els centres tecnològics com ara Ascamm obtinguessin una alta valoració relativa a l’impacte econòmic de les seves propostes i una d’inferior pel que fa als reptes científics que plantejaven; en conseqüència, amb una UE més orientada a la ciència que al seu impacte,  el rati d’èxit de les propostes, tot i que prou bo, resultava un xic decebedor.

Continua llegint

El futur industrial es perfila el 15-O

Aquesta tardor Europa afronta reptes singulars: d’organització territorial, amb els referèndums a Escòcia i Catalunya i la problemàtica expansió cap a l’Est, i de naturalesa econòmica, amb el pla d’inversions de 300.000 milions proposat pel nou president de la Comissió Europea, que, sumats als precs de Draghi demanant ajuda fiscal a la seva lluita monetària contra la deflació, permeten albirar un canvi radical de paradigma: de l’austeritat dogmàtica al creixement i la generació d’ocupació.

Continua llegint

Propietat intel·lectual

No pocs historiadors consideren la ràpida adopció d’un sistema de patents com un dels fets que millor expliquen l’històric lideratge econòmic mundial d’Occident, en tant que incentiu determinant per fer recerca i innovació amb la garantia que podràs aprofitar-la i que no seràs imitat l’endemà per un “free-rider” que gaudirà del teu invent sense haver de pagar-lo.

Continua llegint

QWERTY

La molt poc ergonòmica disposició de les tecles que els ordinadors han heretat de les primeres màquines d’escriure, quan la mecànica era més lenta que les mans i calia entorpir aquestes per no deixar aquella en evidència, se sol utilitzar per exemplificar els viaranys per on sovint es perd la innovació potencial. Per exemple, el viarany de la inèrcia. Avui cap raó mecànica no justifica el qwerty i substituir-lo per un ordre més ergonòmic, ni que fos simplement alfabètic, permetria augmentar fins a un 25% la velocitat d’escriptura; malgrat tot, el qwerty ha esdevingut un mena d’estàndard que sembla ja inamovible.

Continua llegint

Tecnoindùstria

Ara fa uns mesos, Ascamm va convidar un conjunt d’empreses industrials a formar-ne part d’un “grup d’opinió” per tal de debatre entre elles i fer arribar a l’Administració les millors idees per impulsar l’enlairament de l’economia catalana; és a dir, per mirar d’acabar amb un atur del tot inacceptable, per molt que una part del mateix sigui cert que subsisteix a l’economia submergida.

Continua llegint

Compra pùblica innovadora

 Les administracions publiques gestionen entre un 40 i un 50% del PIB. La seva capacitat de compra és, per tant, immensa. I la seva capacitat per tal que aquestes compres impulsin un o altre model econòmic, també. Ho saben molt bé a Israel o als EUA, on la despesa en armament suposa una molt bona part del percentatge anterior i on per força això significa, a data d’avui, un fort impuls pel desenvolupament tecnològic: sistemes de comunicacions, drones, mineria de dades, mecànica d’alta precisió, materials lleugers i resistents… En termes econòmics, la defensa és un sector que pot suportar inversions sense límit, atès que el cost d’oportunitat, mesurat en termes de perdre una possible guerra, són infinits.

Continua llegint

Especialització territorial

 

Entre altres coses, la crisi iniciada el 2008 va evidenciar que la política europea de convergència econòmica i reequilibri territorial no va funcionar prou bé, per molt fons FEDER que s’hi destinessin. Ben al contrari, rere el miratge de la bombolla va quedar al descobert que els països més competitius a l’hora d’establir-se l’euro anaven mantenint o fins i tot augmentat el “gap” en relació amb els que menys.

Continua llegint