Convertir en negoci el risc ecològic

 

Fins no fa gaire temps, parlar de la petjada de carboni ens situava en un entorn ecologista renyit amb el món dels negocis. Avui, pel contrari, els més espavilats poden conciliar ecologia i economia tot fent alhora un bon negoci.

D’això anava l’esmorzar tecnològic Ascamm del passat 14/11, de l’explosió actual de l’exportació verda i del càlcul de la petjada de carboni d’un producte o procés com a eina i com a oportunitat de negoci, atès que permet millorar la competitivitat.

Si l’eco-etiqueta pot donar valor afegit a la imatge d’un producte, i fins satisfer mercats on és obligada, el càlcul de la petjada de carboni permet detectar els punts febles de la producció d’un bé en termes d’ineficiència energètica. Altrament dit, permet detectar i segellar punts de fuita energètics que també són punts de fuita de diners.

L’ús del CO2 equivalent o els protocols ISO i GHG són les principals normes a seguir per fer un càlcul que ha d’incloure el cicle i la vida sencera del producte, del disseny original fins al reciclatge posterior.

Que l’eficiència energètica i la cura del medi ambient vagin de la mà d’oportunitats econòmiques reals és la via més ràpida i segura d’evitar que sigui un foc d’encenalls o un corrent heroic minoritari.

Cap espècie animal sobreviu si no té cura dels recursos que li calen per sobreviure. I una que s’adjectiva a si mateixa de “sapiens” no pot incórrer en aquest error si no és que té molta pressa per arribar al col·lapse.

Mentre la Terra semblava un continent immens, amb fonts energètiques inesgotables i prou espai per emmagatzemar sense perill els nostres residus, corríem aquest risc sense saber-ho. La globalització ha empetitit el planeta i el canvi climàtic ens passa factura pel mal ús.

El risc se’ns ha fet evident i tot risc és una obligació de canvi i alhora una oportunitat

Comments are closed.