European paradox

N’hi ha prou teclejant les paraules del títol d’aquest post per descobrir que el “gap” entre recerca i innovació industrial no és una exclusiva catalana sinó el mal de tota una Europa que, essent encara una potència científica mundial, perd posicions tecnològiques i empresarials davant els EUA, Japó, Israel, Corea i el gegant asiàtic.

 El recentment publicat “Innovation Union Conpetitiveness 2013” dedica les seves més de 300 pàgines a analitzar el fenomen i a proposar, per mirar de resoldre’l, els següents sis eixos orientadors:

 Ø Focus on the markets of the future.

 Ø Believe in High-growth firms.  

 Ø Build on People.

 Ø Innovate in solutions

 Ø Think Single Market.

 Ø Build alliances and networks.

El programa “Horizon 2020” en seria la plasmació pràctica: menys projectes, millor dotats, orientats a resultats, amb major participació de pime i amb la visió permanent del mercat tot al llarg de l’execució del projecte. En definitiva, un programa pensat per mirar d’evitar que la recerca esdevingui una finalitat en si mateixa, com de vegades resulta si troba finançament  incondicional, i per foragitar la idea que publicar “papers” és un bon indicador de l’eficàcia de un ecosistema de recerca i innovació.

Tant de bo que semblant diagnosi i programa es comparteixi prou a casa nostra, on encara embadalim davant les publicacions científiques i fins arribem a pensar que, si no s’aprofiten industrialment aquestes “troballes”, deu ser perquè el teixit industrial no està a l’alçada que caldria. Si més no, la UE en fa una altra lectura: si la recerca no millora la vida dels ciutadans, no fa la feina que hauria de fer. Simple, clar i contundent. Si no serveix per a res, ni avui ni mai, tant faria llençar els diners.

Per qui el vulgui, aquí està l’enllaç al “Innovation Union competitiveness” 2013: http://ec.europa.eu/research/innovation-union/pdf/competitiveness_report_2013.pdf

Comments are closed.