Innovació i estratègia

En diferents posts d’aquest bloc s’ha anat analitzant l’entorn competitiu de la innovació i s’ha vist que aquesta no és exclusivament el fruit del treball en els laboratoris. Així s’ha destacat, per exemple, el paper de la iniciativa pública. Però també les estratègies empresarials purament corporatives juguen un important paper. Vegem-ho amb un cas del món TIC, on l’èxit de la innovació es fonamenta en la força del seu ecosistema i l’estratègia dels seus agents.

Context: Google, de la mateixa manera que fes Microsoft amb l’esclat dels PC clònics, ha optat per una fórmula aparentment senzilla: proveir d’un sistema operatiu a una aliança de fabricants de maquinari (Open Handset Alliance). Google té un model de negoci que no se centra en la venda del terminal, sinó en el posterior mercat de Apps i de serveis associats a tercers. Així doncs, ha centrat la seva estratègia en disposar d’un consorci de fabricants que assumeixin el desenvolupament de maquinari, mentre que ells se centren en el desenvolupament del sistema operatiu i obtenen ingressos basats en la publicitat i les llicències a tercers . Aquest és un model amb menys riscos però amb un ecosistema molt més complex que el dels seus competidors (Microsoft , Apple , Blackberry). I és fruit d’aquest complex ecosistema d’on sorgeixen les dues principals amenaces amb què Google es trobava a principis de 2011 :

  •  D’una banda l’estratègia del principal fabricant de dispositius Android , Samsung , amb un 81 % de quota de mercat , havia començat a no estar alineada amb els interessos de Google. Samsung pretenia diferenciar els seus terminals oferint una millor integració programari – maquinari ( seguint l’exemple d’Apple ) i per a això havia començat a emmascarar la interfície d’usuari del sistema Android oferint fins i tot una plataforma de desenvolupadors paral · lela amb Apps pròpies .
  •  D’altra banda la guerra de patents entre fabricants de dispositius , especialment els enfrontaments d’Apple i Samsung , començaven a posar en risc alguns membres del consorci Android . En resum Google es trobava en una situació en què podia perdre el major fabricant del consorci i exposar a la resta a una guerra de patents que acabaria per sempre amb el seu ecosistema .

La jugada: de manera resumida, i des del punt de vista estrictament financer, la jugada realitzada per Google és la següent :

  • A l’agost de 2011 realitza la compra de Motorola per 12.500 milions de dòlars.
  • Després 2 anys de pèrdues operatives de 2.000 Milions de dòlars, Google ven a  Lenovo Motorola per 2.910 milions de dòlars.

Un fracàs absolut?: Analistes econòmics i mercats tendeixen a realitzar una visió a curt termini, de manera que una maniobra d’estratègia magistral pot semblar un greu error. Això sí , tota maniobra té un cost. Analitzem què ha aconseguit Google amb aquesta:

  • En primer lloc Google es queda amb les patents de Motorola. D’aquesta manera posseeix un tallafocs que pot utilitzar per defensar-se millor dels atacs de Microsoft i Apple. Patents que tenen un valor de 5.000 milions de dòlars i per l’ús de les quals Lenovo ha pagat 1.000 milions .
  • També es queda amb el laboratori de recerca de Motorola ( que estan desenvolupant conceptes tan interessants com el projecte ARA ) .
  • Durant el breu període en què han ‘controlat’ Motorola han demostrat als fabricants de maquinari que, en el cas que volguessin, també podrien desenvolupar mòbils competitius, traient al mercat dos terminals Motorola X i Motorola G que han espantat a Samsung .
  • Han introduït un nou jugador en l’ecosistema (Lenovo) per lluitar contra el lideratge de Samsung i l’ han posicionat amb dos terminals de luxe.

El resultat: la maniobra, al marge de les xifres econòmiques, ha suposat un cop a la taula per part de Google. Ha parat els peus a Samsung, amb qui han signat un acord, just dos dies abans d’anunciar la venda de Motorola a Lenovo, que compromet Samsung a no fer modificacions intrusives en Android i a retirar les seves apps. I, finalment, han demostrat que si no entren en el mercat del maquinari no és per falta de capacitat sinó d’interès.

En qualsevol cas, mantenir un ecosistema competitiu requereix accions que impliquen pèrdues econòmiques a curt, de la mateixa manera que Facebook no espera obtenir rendibilitat immediata de la compra d’ Whatsapp, sinó que pretén defensar-se de la seva major amenaça. La pregunta interessant a realitzar-se no és si la tàctica realitzada per Google és encertada, sinó si la seva estratègia basada en el “one size fits all” tindrà vida en un mercat en el segment superior del qual iOS és líder i en el de low cost comencen a sorgir alternatives com Ubuntu i Firefox. Però això és una altra guerra.

Comments are closed.