Reindustrialització europea: primers símptomes?

A les convocatòries europees de projectes d’R+D era habitual que els centres tecnològics com ara Ascamm obtinguessin una alta valoració relativa a l’impacte econòmic de les seves propostes i una d’inferior pel que fa als reptes científics que plantejaven; en conseqüència, amb una UE més orientada a la ciència que al seu impacte,  el rati d’èxit de les propostes, tot i que prou bo, resultava un xic decebedor.

Aquest any, però, les coses semblen haver canviat i ara és sorprenentment més alta la valoració científica que la d’impacte, tornant-se aquest segon criteri molt més important i molt més exigents els avaluadors; en conseqüència, amb una UE més orientada a reactivar l’economia, el rati d’èxit d’Ascamm s’ha multiplicat.

Per descomptat, una molt bona notícia per a Ascamm i altres centres tecnològics europeus; però sobretot molt bona per a l’economia, perquè si de debò els projectes d’R+D comencen a ser valorats pel seu impacte econòmic potencial, no hi ha dubte que aquest millorarà.

És un primer símptoma de la desitjada reindustrialització europea? Semblaria que sí. Semblaria que la UE comença a estar veritablement preocupada per la molt baixa conversió dels resultats de l’R+D en llocs de treball i que es disposa a posar-hi remei.

És ben cert que no tot el progrés científic ve immediatament acompanyat d’un d’econòmic i que donar suport exclusiu a l’R+D d’aplicació immediata podria arribar a eixugar les fonts que emanen de la ciència fonamental; per tant, la priorització econòmica és molt benvinguda mentre que no sigui absoluta. Del que es tracta, a Brussel·les tant com a Catalunya, és de trobar un bon balanç entre una cosa i l’altra.

En tot cas, el risc d’eixugar la recerca fonamental és encara llunyà i avui toca celebrar el suport, per fi, a la més aplicada. I que ningú s’equivoqui; recerca aplicada no suposa resoldre problemes industrials seculars sinó veritables reptes disruptius com ara incorporar electrònica a la injecció de plàstics o posar a treballar alhora vehicles no tripulats terrestres amb uns d’aeris.

Ara cal que també a Catalunya es comenci a dotar la innovació amb els recursos que només es dota la ciència i que això atragui les empreses cap l’única estratègia competitiva duradora; és a dir, cap a la innovació, la productivitat i la millora continuada de prestacions dels productes i serveis. Altrament, l’aposta europea per la innovació allunyarà encara més les nostres empreses de les capdavanteres, augmentant en comptes de reduint el nostre “gap”.

Comments are closed.