Si també la UE deixa de pagar…

Dilluns 17/11 a mitjanit s’acabava el termini per aprovar el pressupost 2015 per part del Consell, el Parlament i la Comissió, i ho va fer sense que s’arribés a cap acord. En conseqüència, la Comissió haurà de presentar un nou pressupost i iniciar un nou procés de conciliació. I si aquest no es clou abans del 31/12, la Comissió haurà de prorrogar mes a mes el pressupost 2014, a raó de 1/12 per mes.

La qüestió és d’especial rellevància per a l’ecosistema d’R+D, atès que a més del pressupost 2015 es negociaven modificacions del de 2014 per tal que es puguin dur a terme els pagaments endarrerits de projectes ja compromesos i fins i tot realitzats, i això afecta de manera molt especial als projectes d’R+D. En primer lloc, perquè és l’àmbit on es troba el major import de pagaments pendents en termes relatius; i, en segon lloc, perquè amb les retallades imposades pels programes d’austeritat a molts països, l’R+D es manté principalment gràcies als fons de la UE

De fet, l’escull principal de les negociacions no era tan l’import del pressupost com el dels pagament pendents i la necessitat de resoldre-ho tot ampliant la capacitat de pagament prevista pel 2014. Un escull que la Comissió i el Parlament s’havien compromès a resoldre com abans i que al Consell d’estats no semblava preocupar en excés.

De moment, les pressions de les organitzacions europees d’R+D en relació amb aquest tema no han sortit efecte i més aviat caldrà que en lloc de pressionar la UE ho facin al seus propis estats per tal que paguin el que deuen a la UE, d’entrada, i per tal que acompanyin les seves paraules, en pro de l’R+D i la seva necessitat per impulsar el creixement, dels diners necessaris per acomplir-les.

És certament paradoxal que la UE faci directives obligant als estats membres a escurçar els terminis de pagament i que la pròpia UE els allargui en no rebre els mitjans necessaris per part dels estats membres. Una revenja d’aquests? En tot cas, quelcom que no ha de millorar la percepció ciutadana respecte a la UE, ni ha d’afavorir el creixement econòmic que tothom diu perseguir.

Caldrà veure com es concreta la promesa Junker de mobilitzar fins a 300.000 milions i si això veritablement suposa la necessària inflexió de les polítiques seguides fins a la data. Entre altres, que així ho sigui dependrà de quin import es dedica a recerca i innovació.

Comments are closed.