Tornen les fàbriques

Associades amb xemeneies i columnes de fum, i amb molestes sirenes que anunciaven els canvis de torn, les fàbriques industrials van ser foragitades de les nostres ciutats, apartades a polígons mal comunicats i pitjor servits, i el sòl que ocupaven va ser destinat a usos residencials més amables i, també, molt més rendibles.

No debades pensàvem que la Xina havia d’esdevenir la fàbrica del món i que a Occident ja ens guanyaríem prou bé la vida si reteníem la recerca, la innovació i el disseny.

 Massa bonic per ser cert. Rere les indústries marxaven els milions de llocs de treball que avui ens manquen. Per això el clam unànime actual en pro d’una reindustrialització que qui sap si no és tan nostàlgic com ho seria parlar d’una reagrarització.

En tot cas, les noves tecnologies de fabricació avançada, la impressió 3D i la manufactura additiva han atret fins i tot les urbs, que si no fa gaire expulsaven les indústries, avui miren d’atraure-les. La ciutat de Barcelona, per exemple, a través del seu Institut d’Arquitectura Avançada i amb la col·laboració d’Ascamm, està treballant amb un conjunt d’empreses de primer nivell per tal de posar en marxa un seguit de “fab-labs”; és a dir, fàbriques/laboratori on es dugui a terme una producció industrial flexible i sostenible, sense xemeneies ni sorolls.

La especialització territorial, amb els ciutadans aquí i les fàbriques allí, i la complexa mobilitat associada, sembla que donarà pas a una major mixtura d’usos i a una integració d’activitats: a les plantes superiors, la innovació i el disseny; a peu de carrer, impressores 3D donant forma final als productes segons les preferències dels consumidors. I, en alguns casos, amb carcasses personalitzades que el consumidor es produirà a casa directament amb la seva pròpia impressora.

Així doncs, la reindustrialització no sembla que hagi de venir de la mà de noves plantes fabrils quilomètriques implantades a la perifèria urbana. La trobarem al quart segona o al tercer primera d’uns edificis que tindran comerç a peu de carrer i habitatges a les altres plantes; d’uns edificis sensibles al clima i per això mateix més sostenibles.

Internet, robots, drons, impressores 3D, fab-labs urbans… el món d’avui no té res a veure amb el d’ahir. I el que ha de venir, encara menys.

Comments are closed.